Colores

[NOTA RELATIVA A LOS COLORES QUE SE UTILIZAN: CON OBJETO DE FACILITAR LA LECTURA DEL BLOG HEMOS INCLUIDO UNOS COMENTARIOS O ACLARACIONES, ENTRE CORCHETES, EN LETRA CURSIVA Y EN COLOR "AGUA".
TAMBIÉN, PARA DISTINGUIR MÁS CLARAMENTE LOS TEMAS REFERENTES A TODO EL PAÍS DE LOS RELATIVOS MÁS INMEDIATAMENTE A CATALUÑA, HEMOS REDACTADO LOS PRIMEROS EN COLOR "BLANCO" Y LOS SEGUNDOS EN COLOR "NARANJA".]

sábado, 12 de octubre de 2013

1.932. L'Estatut. La "Sanjurjada"

Escudo de la II República 


El viernes, día 1 de Abril, se empieza a discutir en las Cortes el dictamen sobre Asociaciones Profesionales

Corren rumores de crisis por la retirada de los socialistas del gobierno. Besteiro parece partidario de que los socialistas no gobiernen ahora.

En Barcelona, el domingo, día 3, se hace un mitin de Estat Català (separatistas) que al final es suspendido por la autoridad promoviéndose disturbios.


La campaña derechista ha adquirido una gran fuerza. En Córdoba se terminó con un mitin que es suspendido lo cual da lugar a algaradas. En Chipiona el lunes día 4 se declara huelga general: resultan muertos y heridos. Se nota que las huelgas se recrudecen, sobre todo en Andalucía.

Se preparan festejos para el día 14 de Abril. No obstante circulan rumores de que en ese aniversario se querrá trabajar o se harán tumultos.

El día 5 se nota en Barcelona que se toman precauciones. Se habla de intranquilidad en el Urgel a causa de las huelgas que tienen lugar en Andorra. En Madrid se producen disturbios entre la F.U.E. y los tradicionalistas.

Portada de la Constitución




El miércoles, día 6, se discute en las Cortes una interpelación de los radicales sobre un asunto de correos en que parece que los socialistas tienen culpas graves. Se discute también un plan hidráulico. Se comienza un debate sobre la creación de plazas de “Delegados de Trabajo” que produce violentas discusiones. Se habla mucho del Estatuto y se presentan enmiendas. El jueves se continúa con el debate hidráulico y aparece un extracto del proyecto de ley  sobre Congregaciones Religiosas que presenta toda la crudeza y rigidez de la Constitución.



El viernes, día 8, continúan los mismos debates y se presenta una proposición de pena de muerte contra los atracos que provocan alboroto.





Sale el dictamen del Estatuto de Cataluña con un voto particular de los catalanes que lo piden con toda su integridad.



Santuario de Nuria: aquí se redactó el proyecto del Estatut



















El sábado, día 9, se habla en las Cortes de lo de Correos y de los Delegados de Trabajo… y se suspenden las sesiones hasta el día 26 por el aniversario de la República.

La situación económica y la crisis se agudizan. Se producen desórdenes en muchos sitios. Se toman muchas precauciones. El día 10 se hacen en toda España importantes mítines. En Granada y en sus pueblos tienen lugar el día 11 huelgas y graves sucesos. Las algaradas estudiantiles continúan. Los incendios de iglesias son muy frecuentes.

El martes, día 12, se hace un empréstito de 500 millones que se cubre.

Sede del Banco de España

Se destituye al Jefe de la base naval de Mahón por no haber recibido con honores a Alcalá Zamora.

El miércoles, 13, huelga general en Salamanca.

El día 14 de Abril se celebra el aniversario de la proclamación de la República con grandes fiestas. En Barcelona se hace una gran fiesta de aviación.

Se hacen cábalas sobre el porvenir político: el Domingo, 17 de Abril se celebran muchos mítines en toda España. Por la noche, en Pamplona, hay graves sucesos entre carlistas y socialistas: hay varios muertos. Se declara huelga general para el 18: pasa sin incidentes.

El aspecto económico mejora; la peseta sube insistentemente.

El día 19 continúa la pésima situación de Andalucía. En Osuna, algunos sucesos, con dos muertos.

El 20, miércoles, se produce una gran campaña catalanista a favor del Estatuto. El día 23 se celebra la fiesta de San Jorge, patrón de Cataluña. Es considera segur que desprès de les vacances es discutirà l’Estatut.

[A partir de esa fiesta de san Jordi, Pere Arola pasa a redactar sus memorias en catalán]


Escultura medieval de Sant Jordi


El dia 28 hi ha vaga general a Mataró, degut a alguns disturbis del dia anterior.

Els dies 26 i 27 les Corts varen celebrar sessions discutint varius assumptes. El dia 28 els radicals oposaven gran resistència a la llei de Delegats de Treball.

La situació social, sobre tot a Andalusia es pèssima.     



Maig de 1932

El 1 de Maig, Diumenge, a Barcelona va parar tot, excepte espectacles. Nomes circulaven autos particulars. La tranquil·litat va ser completa. A Madrid, tiroteig, amb ferits; a Córdoba, morts y ferits.

El dilluns, dos de maig, s’avia dit que hi àuria vaga general però a Barcelona no va passar res. A Sevilla i altres poblacions hi va haver disturbis amb morts y ferits. El propi 1 de Maig a molts pobles va haver-hi, principalment a Murcia, a on a un poble mataren dos guàrdies civils. El dimarts, 3, a les Corts, interpel·lació sobre el successos de Córdoba. Desprès es continua el debat sobre el Delegats de Treball. 

L’Azaña llegeix un interessant decret sobre reclutament de la oficialitat

Ho mes interessant es la intensitat que a partir del dilluns pren la campanya a Madrid contra el Estatut. Tota la premsa unida contra ell i es tem que els diputats segueixin aquesta tendència. El dimecres, dia 4, continua a les Corts el debat indicat. A fora la campanya contra el estatut arriba al màxim.

El dijous, 5, interpel·lació sobre els successos de Córdoba que deixa en molt mal lloc el diputat Garcia Hidalgo. Corren rumors de crisis: se’n anirien els socialistes y ocuparien el seu lloc els radicals; i això perquè els socialistes van contra el govern als pobles i semblen la oposició, al contrari que els radicals. S’acaba el debat sobre els delegats del Treball.

Sembla que a les Corts hi ha una reacció a favor del Estatut.

El divendres, 6, mor a Paris el President de France, Mr. Doumez.

A Barcelona els estudiants fan algarades per una llei de exàmens. A Madrid, també y a demès per l’Estatut.

A les Corts, després de parlar d’allò de Córdoba es comença el debat sobre el Estatut de Catalunya amb una grandiosa expectació. Parlen Bello y Maura en contra i Companys a favor. El discurs d’en Maura va esser de bastant concòrdia dintre de la negació del Estatut.


Lluis Companys

La Campanya contra l’Estatut es forta, descollant l’Imparcial que arriba inclús al ridícul. 

A Palència es fa, dissabte y següents, una gran assemblea en contra del Estatut.  

Els estudiants provoquen disturbis a Zaragoza, Madrid, Valladolid, Sevilla, etc., aquell dia 7, dissabte, contra l’Estatut. 

El Diumenge, 8, es fan molts mítings, com de costum, y a tot Espanya hi ha molts incidents. El socialistes demanen el parer dels del partit a Barcelona: no es molt favorable.

A Zaragoza, els estudiants provoquen greus disturbis el dilluns, dia 9,  amb morts i ferits. També a Valladolid hi ha morts i ferits.

A Barcelona, a les nits del 9 al 10 y principalment del 11 al 12, hi ha incidents a la Rambla per la campanya de l’Imparcial.  El dimarts, 10, corren rumors de que es deixa l’Estatut en front de la campanya general a tota Espanya.

A les Corts es comença a discutir la Reforma Agrària, enraonant Díez del Moral, moderat amb molta erudició. El dimecres, 11, parla Hidalgo, mes avançat.

El dijous 12 de Maig, es continua discutint la totalitat de l’Estatut. Parla Sánchez Roman amb un gran discurs en contra. El divendres, 13, parla Ortega y Gasset, que dona un nou punt de vista del problema des de Espanya. Campalans, bastant be, Bello i al fi Abadal, que va estar molt be.

El divendres y el dissabte hi ha a Andalusia un moviment sediciós, principalment a Herrera, on hi ha morts. Les vagues tornen a intensificar-se a Sevilla, Málaga i Granada i la anarquia al camp andalús es fa mes intensa. El dilluns, 16, vaga general a Málaga. També al Penedès: els parcers es neguen a pagar les parts [Es tracta de les parts que corresponen als propietaris segons els contractes de parceria.].


Explotació agrària en el Vallès


El dia 15 continuen, molt abundants, el mítings.

El dimarts, 17, segueix a les Corts el debat sobre la totalitat de la Reforma Agrària, amb molt poc interès.

El dimecres, 18, a tota Espanya menys a Barcelona i a Tarragona es declara vaga de transports a motor en protesta del augment d’impostos. Els incidents son generals. La vaga es perllonga el dies successius. La situació en Andalusia continua pèssima: les vagues son a tot arreu, principalment, vaga general al camp. Es troben i exploten moltes bombes i l’anarquia i els “tirotejos” son generals a tota la regió. Els morts son nombrosos.

Desprès de la expectació del grans discursos anteriors, es creu que l’Estatut s’aprovarà en una bona part. El dijous 19 es continua amb ell a les Corts. Parlen Xirau, Gallego, Franchi (federal), Nicolau d’Olwer: tots ho fan a favor de Catalunya. El divendres, dia 20, parlen Hurtado i al final Lerroux (molt esperat: creient molts que faria caure el govern). Fa un discurs bastant favorable.

A Sevilla es trobe una gran fabrica de bombes i moltes a tota la regió. Continuen les vagues i trets. A Cadiz , s’escapen 58 presos. A Manresa i Madrid es troben també grans dipòsits d’explosius: es creu que eren per un moviment a finals de mes. A Galicia la situació es molt dolenta degut a tancar-se els Astilleros.
El diumenge i el dilluns, 22 i 23, continuen trobant-se grans quantitats de bombes a Madrid i a la província de Sevilla: eren per un moviment que tenia que esclatar el dia 29 de Maig. Durant els dies següents, fins el 27, continua molt revolt a Sevilla i es noten preparatius pel dit dia a tot Espanya. Al Ferrol continua la vaga general: ja nou dies.


A les Corts, el dimarts i el dimecres es continua amb la totalitat de la llei de Reforma Agrària

El dijous, 26, dia del Corpus, es debat sobre l’Estatut, enraonant entre altres Ossorio y Gallardo, bastant a favor de Catalunya. Es parla ja del discurs que en nom de la majoria farà Azaña. A Barcelona es parla de les eleccions properes per la Generalitat, volent  les dones poder votar y les minories, el vot proporcional.

El Diumenge 27 de Maig, després de parlar Royo Villanova contra l’Estatut i Aguirre a favor i d’una interpel·lació de Eduard Ortega y Gasset sobre Sevilla, parla en rectificació Sánchez Roman, en els mateixos conceptes que el primer dia.

Manuel Azaña
Per fi parla Azaña pronunciant un grandiós discurs de tres hores en que aprovant els punts principals de l’Estatut presentà un gran panorama històric d’Espanya i posà les bases de la nova Espanya. Dona, es pot dir, tot l’Estatut, considerant que Catalunya y la Generalitat son una part integrant d’Espanya i dona a entendre que es fa ponència del govern i qüestió de confiança. Aquest discurs es considerat como un fet històric donat el reconeixement del punt de vista català per un President del Govern. Es el millor discurs pronunciat al Parlament y dona una idea del gran estadista que es l’Azaña. El discurs produeix gran sensació i cert descontent a Madrid.

El dissabte 28 continua a Sevilla la vaga general i els desordres al camp. La vaga no es total, no obstant. Es troben mes bombes i municions y a Barcelona, a la matinada, hi a algun tirotejo sense importància

Es prenen grans precaucions pel diumenge, dia 29.  En Barcelona no passa casi res; la tranquil·litat es molta i les precaucions molt grosses.  A la Rambla es tirotejat el cap dels guàrdies d’assalt, resultant un ferit. Hi ha manifestacions que es dissolvent  sense resistència. A Madrid, tirotejo amb dos morts i varius ferits. A València, un mort i sis ferits. Molts del morts son gent aliena als actes. A altres llocs, poca cosa mes. El dilluns, 30 i el dimarts, 31, vagues generals a molts punts, com Sevilla, Alacant, Málaga i Granada, amb gran excitació i alguns morts.

Circulen rumors sobre la dimissió de Prieto, por estar disconforme amb l’Azaña en relació amb l’Estatut. Lerroux declara que la Universitat la vol castellana; es nota amb axó una ofensiva general contra l’Estatut i el govern.

Alejandro Lerroux

A les Corts es discuteix la reforma Agrària. Enraona Rahola molt be.



Juny de 1932

El dimecres, dia 1, es continua amb diputats el debat de la Reforma Agrària. Insisteixen els rumors sobre la dimissió de Prieto. Aquet ho nega però fa unes declaracions en que es mostra molt disconforme amb Azaña, dons vol que prevalgui el criteri de Lerroux.

Continua enredada la situació a Andalusia i Galicia, amb tendència a disminuir.

El dijous, 2, a les Corts es porta la ofensiva contra l’Estatut y l’Azaña. Parlen Ortega y Gasset i Maura, aquet molt durament, M. Álvarez y al final Azaña, que contesta a Maura. El divendres 3, la oposició a l’Estatut es declara en forma. Desprès de M. Álvarez parla Lerroux en forta oposició al govern, protestant de que s’aprovi l’Estatut amb pocs vots de majoria, cosa dita també per Prieto: contesta Azaña dient que el govern té un sol criteri –contra lo dit per Prieto–  i fent-ne qüestió de confiança. Acaba la discussió de la totalitat.

Els dies següents es fa campanya contra l‘Estatut a Madrid, corrent rumors sobre preparació de violència a Catalunya: hi ha intenció de provocar una crisis que donaria lloc a la dissolució. Aquesta crisi es pot produir en qualsevol article. En Lerroux mira de fer separar als socialistes de l’Azaña (recolzant-se en el sentit espanyol), però es molt difícil ja que precisament l’ofensiva contra el govern es per als socialistes.

A Sevilla la situació s’arregla. En El Ferrol, per el contrari, desprès de 20 dies de vaga general, el dia 6 s’amplia a tota Galicia, produint-se greus disturbis el 8, dimecres, a Tuy. En Barcelona, el dimarts, 7, es produeix un atac contra el director de la presó amb 4 ferits.

Aquell dimarts, dia 7, a les Corts es continua amb la Reforma Agrària, parlant en Sánchez Roman.

El dimecres, 8, s’acaba amb la totalitat de la Llei de Reforma Agrària i es fa sessió secreta per discutir el processament de Calvo Sotelo i de March: dura 9 hores i demostra la podridura de la política republicana (el divendres passat en acabar la sessió es va fer la totalitat del Títol Primer de l’Estatut)

El dijous, dia 9, es comença amb una interpel·lació sobre la situació de Sevilla, en que, desprès d’uns quants discursos extremistes, parla l’ex-governador,  que fa una gran descripció de la tàctica revolucionaria de la F.A.I. per fer perdre les collites.







Desprès, es comença amb l’articulat del primer títol de l’Estatut y s’arriba a una fórmula pel primer article.  Però en las 24 hores, fins al divendres, 10, els agraris canvien d’opinió i durant tota aquesta sessió obstrueixen amb esmenes, aprovant-se  solsamènt en acabar la sessió final l’article 1º.  Carrasco i Formiguera es nega a seguir la dita transacció i es separa de la minoria. Es tem que amb aquesta obstrucció no s’acabi mai l’Estatut.

Continuen els rumors de dimissió  i de govern radical.

A Galicia s’acaba la vaga general; a Andalusia la situació millora bastant. El Diumenge, 12, es prenen grans precaucions per temor als comunistes. A Madrid, Bilbao i València, disturbis amb ferits. A Barcelona no passa res.

Es comenta el triomf de les dretes que en els últims mesos han guanyat tota classe d’eleccions a tota Espanya i les Acadèmies, Col·legits, etc., les tenen a les Juntes Directives. El dimarts, 14, a les Corts, Gil Robles interpel·la al govern sobre l’assumpte March,  en favor d’aquest senyor . Parlen Prieto i Carner que demostren l’honradesa del govern i aquest obté un vot de confiança.

El dimecres, 15, parla Marcel·lí  Domingo amb un discurs sobre la Reforma Agrària, acabant la discussió de la totalitat i començant la del articulat. 

Es descobert un complot contra el règim que sembla te importància. Son agafats el general Barrera i el seu fill.

El dijous, 16, desprès de parlar de Sevilla, es segueix amb l’Estatut: es va per l’article segon, presentant els catalans moltes esmenes que son rebutjades. No s’arriba a aprovar l’article i la cosa presenta mal aspecte.

El divendres, 17, es comença amb la interpel·lació de Guallart per la supressió de pagament al bisbe de Segòvia per una pastoral contra el divorci. Hi ha un gran escàndol anticlerical.


Palacio Arzobispal de Barcelona


Desprès es comença amb el dictamen del cop d’Estat del 13 de Setembre de 1923; però no esta encara preparat i es suspèn la sessió.

La raó per la qual no s’ha discutit l’Estatut es que la minoria radical ha presentat una esmena dient que l’ensenyament es faci en castellà, menys quan es demani, que es farà bilingüe; els catalans sostenen quant menys el bilingüisme obligatori. Si hagués hagut sessió era probable la caiguda del govern a la votació de dita esmena.

La pesseta ha anat millorant i la situació econòmica s’ha arreglat una mica.

A Barcelona, el diumenge, 19, a la inauguració del Cercle Tradicionalista hi hagueren trets i diversos incidents. El dijous, 20, vaga general a Girona i Reus que, en aquesta continua l’endemà. La situació social sembla que torna a desarreglar-se. La qüestió de la propietat que s’havia agreujat molt s’atura gracies a un decret de bon sentit del Ministre de Justícia. Es celebra una reunió de la minoria catalana sobre l’Estatut.

El dimarts, 21, circulen molts rumors de crisis degut a que encara no hi ha arreglo en la qüestió del article segon de l’Estatut. A les Corts es parla del Tribunal de Responsabilitats.

El dimecres, 22, es comença amb l’assumpte de Sevilla. Parla altra vagada Sol i hi ha varius incidents: després es fa Reforma agrària. Hi ha gran expectació per l’endemà.

El dijous, 23, la expectació disminueix al saber que el govern aprova l’esmena “Peñalba” ( mes catalana que el dictamen). Després de quatre votacions nominals es aprovada aquesta esmena i el article 2º; la votació definitiva: 191 a 128. Voten en contra los radicales, Maura, agràris, etc., i oposen gran resistència havent-hi escenes de gran violència.  No obstant això la darrera redacció no acaba d’agradar als catalanistes. A Madrid produeix gran indignació. El divendres, 24, se segueix la política d’obstrucció fent-se moltes votacions nominals i no aprovant-se res.

A Barcelona la situació social ha millorat moltíssim des de fa nou mesos i es molt normal. La nit de Sant Joan recorda la del any 1929.

L’Estatut “vasc-navarro” es rebutjat a Navarra que sembla vol anar sola.

Degut a un discurs del dia 19 de Albornoz a Avila s’enfada el general Barrera que, al fi, es alliberat. Cavalcanti [José Cavalcanti de Alburquerque y Padierna de Villapadierna, General de Caballería i Marques de Cavalcanti] es portat arrestat a Fuenterrabía.  


Cuartel del Bruch, en Barcelona


El dissabte 25 es parla de la unió contra el govern i la obstrucció al Estatut, presentant esmenes i votacions nominals.

El dilluns 27 de Juny a unes maniobres els generals Goded, Villegas i altres pronuncien discursos contra el govern i gairebé contra el regim i es produeix un violent incident amb el coronel Mangada; aquet es processat i els altres trets dels alts càrrecs que ocupaven. L’Assumpte produeix gran expectació.

El dimarts, 28 de juny, a la tarda s’acaba amb la Primera Base de la reforma agrària. Desprès es parla d’allò de Carabanchel [el incident militar referit en el paràgraf anterior], pronunciant un discurs de serenitat l’Azaña. El dimecres, 29, s’acaben les maniobres a Carabanchel assistint-hi el President de la República, que pronuncia un gran discurs.   

A les Corts es pren el sistema de sessions dobles. 

A la nit del dia 29 es segueix amb l’Estatut, arribant-se a aprovar el tercer article amb una gran obstrucció (4 votacions nominals). Es diu que el govern no tornarà a votar en contra de els radicals; per això es pensa que l’Estatut quedarà molt retallat. Hi ha descontent en els diputats catalans.

El dia 30, a la tarda, a les Corts, després de parlar una mica de la Transatlàntica i dels augments als ferrocarrils es passa a debatre sobre l’Estatut, continuant la forta obstrucció del agraris. S’aprova el article 4º i s’acaba el Primer Títol. Es comença la discussió sobre la totalitat del segon. A la nit es parla de la Base 2 de la Reforma Agrària.  

El dijous, dia 30, després de debatre sobre la Reforma agrària, a la nit, es continua amb la totalitat del Títol Segon. Parlen Torres, Sánchez Roman i Estelrich; el segon, en contra. En la qüestió de l’ensenyament es busca una solució; parlen Sánchez Albornoz i Azaña: sembla que els radicals no accepten.

Juliol de 1932  
  
El divendres, dia 1, se inaugura a Barcelona el túnel del Nord, fins a la Plaza de Catalunya.

A Madrid, al mati, es agredit en Ventura Gassol: li volien tallar els cabells. A les Corts parlen Santacruz i Valera, el primer en contra i l’altre a favor del dit Títol de l’Estatut. Es comenta que al article 5º de l’Estatut, que parla de les atribucions de la Generalitat, Royo Villanova hi ha posat 15 vots particulars i la minoria agrària 18 esmenes. S’intensifica la campanya contra l’Estatut. Després de protestar per l’atemptat a Gassol es discuteix la elevació de tarifes als ferrocarrils.

La pesseta baixa bastant i la situació política es veu molt confosa degut a les divergències dintre la majoria.

El dimarts, 5, a la tarda, es parla de la Reforma Agrària; a la nit s’inicia l’article 5º, començant Royo Villanova a defensar cadascun dels seus vots particulars produint-se un violent incident amb Puig i Ferrater per els insults a Catalunya. Gran xivarri. El dimecres, dia 6, a la tarda continua parlant en Royo Villanova, produint-se un formidable escàndol degut a en Fanjul, que durà llarga estona amb grans batusses entre agraris i catalans, evitant-se greus successos gracies a la magnifica intervenció de Ossorio y Gallardo que calma els ànims.

A la nit, s’acaba amb la Base Segona de la Reforma Agrària. Aquesta nit es prenen grans precaucions a Barcelona degut a estat preparat un cop de ma contra la Generalitat per tradicionalistes, etc. El dijous, 7, a la tarda, Reforma Agrària.

El dijous 7, a la nit, continuà sol amb els seus vots en Royo Villanova que, al final, es va cansar i va deixar alguns vots per defensar i va admetre, i tot, votacions ordinàries [es a dir, votacions simples, no nominals: les nominals enredereixen i dificulten la tramitació dels textos legals]. Mentrestant circulen rumors de que no s’entenen amb les qüestions d’ensenyament, hisenda i ordre públic, i que es vol arribar a un acord, però que els catalans no hi poden arribar perquè ja es massa retallar.

Es diu que està a punt de sortir la Llei de Congregacions Religioses la qual cosa produeix alarma. El divendres, dia 8, a les Corts es parla de les deportacions.

Aquest divendres 8, desprès, es discuteixen varies de les esmenes al article 5º de l’Estatut. S’accentuen els rumors: es vol arribar a un acord amb els radicals però aquets son molt centralistes; els radical-socialistes han presentat una esmena, lo que fa mes confusa la situació. Es tem una crisis imminent; l’expectació es gran i la ofensiva contra l’Estatut es fa mes forta; s’arriba a parlar de retirada de la minoria catalana. Es considera el moment mes crític per l’Estatut.

A Puebla de Don Fadrique els comunistes s’apoderen del poble resistint-se tot el dia (morts i ferits)

El diumenge 10, Lerroux parla a Zaragoza dient que el govern s’ha d’anar. El discurs de Lerroux ha produït mala impressió als catalans. Des d’ara els radicals adopten una oposició sistemàtica. Però el dilluns, 11, sembla que els catalans estan mes optimistes. En Prieto esta malalt i marxa fora: sembla que es degut a no estar conforme amb l’Estatut.


Castell de Sentmenat


Al camp de Catalunya la qüestió dels parcers pren un caire greu: es queden les collites.

Al Ajuntament de Barcelona hi ha campanya per l’assumpte de la adquisició de una col·lecció d’art.

El dimarts, dia 12, després de parlar de l’assumpte “Transatlántica” amb oposició radical, s’entra en l’Estatut, continuant amb esmenes al article 5º, si bé s’alleugereix. Els catalans estan pessimistes dons sembla que es va a una formula per l’ensenyament que els desplaurà i que tindran que votar en contra.

A la nit avança molt la Reforma Agrària aprovant-se les Bases 3ª i 4ª, amb el recolzament dels agraris.

Es diu que els radical-socialistes s’han dividit.

El dimecres, 13, després de la Transatlàntica es continua avançant amb la Reforma Agrària (Base 5ª); a la nit, els agraris retiren esmenes per poder arribar a votació. Al final es aprovat l’article 5º de l’Estatut amb el vot en contra del radicals.

El dijous 14 hi ha expectació per que arriba Lerroux. Després de la Transatlàntica i de parlar de l’aniversari de l’obertura de les Corts, Royo Villanova provoca a parlar a Lerroux, que diu que parlarà quan li sembli be, ocasionant una gran decepció. Es rebutgen esmenes del radicals per 125 vots de diferència. A la nit avança la reforma Agrària. 

El mateix dia surt un manifest dels socialistes atacant a Lerroux i amenaçant per el cas de que aquest formés govern. Produeix gran commoció i tot lo demès queda en segon terme.

El divendres, dia 15, es segueix amb la Reforma Agrària

L’assumpte dels rabassaires s’enreda ja que els alcaldes i jutges es neguen a aplicar les ordres del Govern.

Ayuntamiento de Barcelona


A Barcelona s’acorda al final l’adquisició de la col·lecció Plandiura

El discurs de Lerroux i el manifest socialista son furiosament discutits. Es creu que el dimarts es plantejarà el tan esperat debat polític.

El dimarts 19, amb grandiosa expectació comença Lerroux plantejant la qüestió dels socialistes. Contesta l’Azaña i es deixa per l’endemà... A la nit, Reforma Agrària.  El dimecres, dia 20, se segueix el debat. Parlen Prieto, Lerroux, Maura i Azaña i amb satisfacció de tots e indignació del agraris, s’acaba el debat no havent-se derrocat cap govern... els socialistes desmentiren que volguessin fer dictadura. A la nit es parla del article 6º de l’Estatut.

El dijous, 21, Estatut i Reforma Agrària. El divendres 22, Reforma Agrària i Estatut. Apassiona fortament la qüestió de l’ensenyament a l’Estatut, que esta sense solució. Es parla de que els catalans es retiraran.

El sábado y domingo, 23 y 24, circularon muchos rumores sobre sublevaciones militares [En Castellano en el original]. L’assumpte de l’ensenyament en l’Estatut es presenta absolutament pessimista per les reivindicacions catalanes. El dilluns 25 es va fer una reunió de la minoria a la Generalitat, però sembla que no es van entendre.

Dimarts 26, Reforma Agrària, i, a la nit, estatut: qüestions sense importància. El dimecres,  dia 27, a la tarda, es continua debatent l’Estatut: diverses esmenes al article 6º. La minoria catalana va votar contra la majoria amb una esmena d’en Sbert. A la nit, Reforma Agrària. Els dijous i divendres es continua amb ambdós temes. El dijous es parlà a les Corts dels deportats.

El mateix dia 29, a Vilafranca, la qüestió del parcers s’enreda havent-hi tumults; el tema adquirí gran gravetat: va haver ferits.



Agost de 1932      

Es parla de les reformes militars que fa l’Azaña.

El dilluns, dia 1, al Penedès, van tornar a treballar i sembla que l’assumpte s’arregla.

El dimarts, dia 2, a les Corts, es  fa una sola sessió en la que s’aprova el article 6º de l’Estatut, el de l’ensenyament; amb la abstenció dels catalans. Parlaren Sánchez Roman, Bello, Gassol, Companys, Alba i Azaña, que digué que el dictamen no era el que ell desitjava.

El dimecres, 3, a la tarda, Reforma Agrària: va haver varius escàndols. Es parlà també de la llei del reclutament i de la oficialitat. A la nit es comença l’article de l’ordre públic. Es presenten proposicions sobre els rabassaires, sobre las interpel·lacions i sobre les construccions navals. 

El dijous, 4, a la tarda s’aprova sense gaires obstacles l’article de l’ordre públic. A la nit es parla dels rabassaires. El divendres de la reforma Agrària.

El dissabte 6, i els dies següents la situació del Penedès es mes tranqui-la però els parcers continuen quedant-se les collites.

 El diumenge 7, a Riudebitlles, degut a la prohibició de mítings hi ha incidents entres Guardia Civil i Mossos d’esquadra.

El dimarts, 9, a les Corts, Reforma Agrària, i a la nit, l’Estatut, i es continua amb l’ordre públic. A la tarda es parlà de la llei militar i a la nit de les construccions navals.


El dimecres, 10 d’Agost de 1932,  esclata a la matinada el moviment militar del que hi havia rumors dies abans. A les tres de la matinada s’inicià el tiroteig a Madrid pels militars retirats i monàrquics. S’intentà assaltar el Ministeri de la Guerra, les comunicacions, etc.; el tiroteig mes fort fou a La Cibeles. Sostenien al Govern la Guardia Civil, els d’assalt i la policia. A la vagada es van revoltar algunes tropes a Carabanchel, que van ser rebutjades.



A les cinc, es a dir, dos hores desprès, el moviment quedava sufocat i detinguts els promotors: generals Goded, Cavalcanti i Fernández Pérez (uns 100 detinguts). 



A Alcalà es van revoltar però es rendiren enseguida.



A Sevilla marxà el dia abans el Director de Carrabiners, General Sanjurjo, i allí el dia 10 al mati es feu fort i es va atreure tota la guarnició, apoderant-se de la ciutat i proclamant-se Capità General d’Andalusia. Desprès marxà cap a fora per anar-se assentant. A la tarda, el govern envià forces per reduir-lo. A Jérez es va revoltar la guàrdia civil però fou reduïda. A la resta d’Espanya sense novetat. 

A Madrid hi hagueren 8 morts i molts ferits. El govern suspèn tots els diaris de dretes i s’anuncien fortes repressions. A la tarda es feu sessió a les Corts. Parlà l’Azaña fent un discurs en que explicà tot el moviment. Es donà un vot, per aclamació. Desprès s’aprovà l’article 9º de l’Estatut.

Al vespre del dia 10 la situació d’en Sanjurjo va anar baixant i a les tres de la matinada, 24 hores desprès d’haver arribat, fugia de Sevilla. L’han detingut a RioTinto i portat pres a Madrid. El governador i l’alcalde foren deslliurats i tornats als seus llocs. Sanjurjo havia publicat un bàndol en el que deia que es volia canviar la orientació de la República que era massa demagògica. Els caps de Sevilla recolzaren a Sanjurjo però no es prestaren a lluitar contra el govern.

A Madrid, el dia 10, es feren grans manifestacions d’adhesió al govern. A Sevilla la intranquil·litat de les masses començà el dia 10; i el 11 es feren grans tumults incendiant-se els centres de dretes, cases particulars i Iglesias.

El dijous, dia 11, les manifestacions foren tumultuoses a tot arreu, sobre tot per part del sindicalistes. A Granada, incendis i morts; a Málaga i molts llocs, vagues generals. La situació es greu. A les Corts parlà l’Azaña referint el final de la rebel·lió. Es declarà al alcalde de Sevilla “Benemèrit de la Pàtria”. El moviment fou molt recusat puix no es creu que aquest sigui el procediment per donar a la república millor orientació. A Barcelona els tumults quedaren reduïts a algunes manifestacions i cargues contra els comunistes. 

Els incendis del 11 foren molt importants. Els dies següents la cosa es va anar apaigavant. Les esquerres es posen violentes; es demana la mort per Sanjurjo.

El divendres 12, a les Corts, sessió per l’Estatut

El dilluns, 15, es van publicar decrets dissolvent un terç de la Guàrdia Civil i donant de baixa mols militars. Es detén a molta gent i pren l’aspecte d’un aire de persecució que la República no havia tingut encara.

La rebel·lió de Sanjurjo fou una gran burrada puix que la situació de les dretes que semblava anar millorant passà a ser pitjor que el primer dia. Es creu que de no haver-hi hagut l’incident d’en Mangada, el moviment podia haver triomfat. Les detencions son de persones molt importants.


Capitanía General de Barcelona


La impressió es que la cosa no esta liquidada por la importància enorme del sector que inicià el  moviment. Es destituït el director de la Guàrdia Civil, General Cabanelles, el Capità General de Sevilla, el governador i tots els caps i oficials. A Sevilla Sanjurjo se’n havia apoderat completament i tothom li havia obeït. El moviment tenia una gran extensió i grans ramificacions.

A Granada, el dimarts 16, hi hagué vaga general. A les Corts, es discuteix sobre la Reforma Agrària; a la nit, sobre l’Estatut que avança moltíssim. El dimecres, Estatut i Reforma Agrària.

El dijous es presenta un decret de incautació de les finques rustiques dels complicats en el moviment; es aprovat entre tarda i nit. Produeix gran revolt creient-se com un començament del terror. S’assegura que seran deportats. Continuen las detencions i suspensions de diaris.

El divendres 19 es dona un gran avenç a l’Estatut; es pensa que amb una setmana s’acabarà.

Es prepara el Consell sumaríssim contra Sanjurjo, Garcia de la Herranz, Infantes i el fill de Sanjurjo. El defensor del primer fou Bergamín. Es demana pena de mort per Sanjurjo.

El dia 23 a les Corts nomes es fa el reclutament de l’oficialitat.

L’Estatut s’ha entrebancat en arribar a Hisenda. I la Reforma Agrària també esta entrebancada.


Gobierno Militar de Barcelona


Corren rumors de que en Barrera, considerat com cap del moviment, es a Barcelona preparant un nou cop i que aquí es conspira molt. El dimecres, dia 24, es fa el Consell sumaríssim: al vespre s’acaba i a la matinada surten les penes: amb pena de mort a Sanjurjo; cadena perpetua a García Herranz; temporal a Infantes i absolució a Sanjurjo fill.


El dijous 25 la excitació es molt gran: molts republicans demanen que s’apliqui la pena de mort. Per fi, al vespre, surt l’indulto del President de la República. Poques hores desprès Sanjurjo era conduit al Dueso.

General Sanjurjo



Es preparen els processos contra tots els altres compromesos. Es considera segur que es faran gran numero de deportacions. Continuen durant la setmana els registres i detencions, que demostren la extensió del moviment.

La situació econòmica i social es cada vagada mes descomposta.

A les Corts no es fa casi res aquets dies. El divendres 26 sortí un nou dictamen d’Hisenda. Els dimarts 30 i el 31 es seguí amb dobles sessions, amb l’Estatut i la Reforma Agrària, avançant-se notablement.

Aquets dies es presentà amenaça de vaga general per la C.N.T. però únicament a Valencia hi hagueren alguns tirotejos.

El govern aplica a la Justícia i Diplomàcia la reforma del retir feta al Exèrcit.


Setembre de 1932  

El dijous 1, a Puertollano, hi hagueren trets amb morts i molts ferits.  Es descobert un complot comunista pel dia 4 i la situació es presenta revolta. 

A les corts, Estatut i Reforma Agrària.  El divendres 2, només Estatut.

El govern vol fe una depuració del personal dels ministeris: treure els monàrquics. Continuen tement-se  vagues i altres complicacions socials. Per altre part es prepara la deportació de molts del monàrquics compromesos. El govern prepara els pressupostos.

A les Corts, el dimarts, 6, es vota l’abolició de la pena de mort al Codi Penal i es parla del diplomàtics.  L’Estatut ja està gairebé acabat. A Barcelona es fan els preparatius per establir-lo.

A la nit a Barcelona hi hagué gran alarma perquè semblava que anava a esclatar el moviment subversiu dels militar: es fan moltes detencions, corren greus rumors  i tota la nit ha sigut molt agitada, però al últim no ha quedat res en clar

El dimecres, dia 7, a les Corts es segueix amb l’Estatut, i a la nit es fa Reforma Agrària. El dijous, dia 8, a la tarda, s’acabà el debat de la Reforma Agrària. A la nit, el de l’Estatut.  Es van fer una parlaments d’acció de gracies.


Divendres, 9 de setembre de 1932.    

A les Corts s’aprovà la totalitat de la Reforma Agrària (320 a 14) i de l’Estatut de Catalunya (314 a 19). Acte seguit començaren les vacances fins a primer d’Octubre.

A Barcelona es feren demostracions d’entusiasme si be hi hagueren molts pocs domassos. El dissabte a la nit arribaren els parlamentaris fent-se grans manifestacions d’entusiasme. L’Esquerra es portà be donant gracies i reconeixent els treballs de tots els partits catalans anteriors.


Madrid: Estación de Atocha



El diumenge, 11 de Setembre, la festa fou molt solemne i durà fins al dimarts l’afluència de corones i de gent. En Macià feu discursos que foren de President de Catalunya .



Francesc Macià 


El dilluns, 12, sortiren les expedicions del monàrquics deportats cap a Villa Cisneros.    



Es fan comentaris al article de la Reforma Agrària que preveu la expropiació de les finques de la noblesa sense indemnització: es considera com l’acte mes revolucionari que ha fet el govern.

El dimarts, 13, es parla de crisis en el govern de la Generalitat, degut a que es vol formar un govern de coalició republicana en vistes a les eleccions.

El  dimecres 14, vaga general a Bilbao i altres punts.


Niceto Alcalá Zamora


El dijous 15, a San Sebastian, el President de la República firma l’Estatut. A Madrid es fa l’obertura dels Tribunals, fent un discurs l’Albornoz. La festa a San Sebastià fou molt solemne.

El divendres,  16, es publica un decret reglamentant  l’ incautació de les finques del nobles.

El dissabte, 17, en surt la llista definitiva del monàrquics deportats; son molts: pot ser 400.

A la Generalitat Giralt dimiteix del càrrec de conseller.

El dilluns, 19, Alcalà Zamora acaba les vacances

A la Generalitat es produeix la crisis total. Els dies següents es parla molt de com es resoldrà: es creu que mitjançant una coalició de tots el partits catalans o, al menys, del republicans.

Es fan grans `preparatius per la vinguda d’Azaña el diumenge.

Es parla de que els socialistes volen deixar el govern enseguida.

El diumenge, dia 25, vingué Azaña amb molts parlamentaris. La rebuda va ser grandiosa. Es prengueren moltes precaucions però tots els actes foren imponents de gent. Va ser tor d’un caire molt nacionalista. El dilluns anaren a Nuria, menys l’Azaña que anà a Montserrat, i el dimarts a Lleida.

El dilluns, 29, Azaña, a Santander feu un gran discurs; parlà d’una concentració d’esquerres, en vistes a la separació dels socialistes, i va traçar un gran pla de govern. També en Ventosa en va fer un a Barcelona, la nit següent.

Els deportats ja son a Villa Cisneros.




sábado, 7 de septiembre de 2013

Invierno de 1931/1932. Gobierno republicano


El día 11 de Diciembre es fiesta nacional. A las dos de la tarde se inicia la fiesta, entrando el Presidente en el Congreso y prestando solemnemente promesa de cumplir la Constitución. Después de esto, con gran solemnidad, pasó al Palacio de Oriente, su Residencia Oficial, desde cuyos balcones presenció el desfile de las tropas que asistieron a la ceremonia. Con esto se inicia la segunda etapa de la República.

Palacio de Oriente





El día 12, por la mañana, recepción del Cuerpo Diplomático en Palacio. Por la tarde de ese día 12 de Diciembre de 1931presenta la dimisión todo el Gobierno de Azaña.



Hay tres soluciones, o un gobierno republicano, o uno socialista, o uno republicano-socialista. Hay cierta tendencia formar el primero, con el apoyo de los socialistas.

El día 13, domingo, el Presidente de la República consulta a Besteiro, Lerroux, Cabello (socialista), Baeza Medina (radical-socialista), Bello (Acción Republicana), Ortega y Gasset (al Servicio de la República), Companys, Blanco (progresista), Franchs (federal) y Casares (O.R.S.A., gallegos), y por la noche encarga a Azaña la formación del nuevo Gobierno, que se cree que será parecido al anterior.

El sábado en Gijón ocurren graves disturbios, con algunos muertos. En muchos sitios hay huelgas generales.

El lunes, día 14, es el aniversario del fusilamiento de los capitanes Galán y García Hernández.

El lunes, día 14, Azaña inicia sus consultas para formar un Gobierno como el anterior, con los socialistas. A mediodía come con la Esquerra que le da a Carner, para Hacienda, lo que produce buena impresión. Por la tarde se cree que el Gobierno será: Presidente y Guerra, Azaña; Marina, Giral; Gobernación, Casares; Estado, Lerroux; Justicia, Albornoz; Hacienda, Carner; Instrucción, Ríos; Obras Públicas, Prieto; Trabajo, Largo Caballero; Agricultura, Economía y Comercio, Marcelino Domingo; Comunicaciones, Martínez Barrios. Como se ve los únicos cambios son Nicolau por Carner y una permutación  de cargos así como cambio de nombre de las Carteras

Sin embargo, por la noche,  Lerroux le dice a Azaña que se reserva el aceptar sus carteras hasta la reunión de Alianza Republicana que será mañana a las diez. Esto produce expectación.

El martes, día 15, se celebra la reunión, en que se acuerda no aceptar las carteras, si bien prometiendo no ser oposición. Azaña vuelve a Palacio; el Presidente le ratifica la confianza y él va a formar un Gobierno sin los radicales, y aunque primero pareció que no se llegaba a formar, al final, por la noche, quedó formado, menos la cartera de Comunicaciones, que se dejó para más adelante. Es el siguiente:

Presidencia: Manuel Azaña     (Acción Republicana)
Guerra: Manuel Azaña
Marina: José Giral     (Acción Republicana)
Gracia y Justicia: Álvaro de Albornoz     (Radical-socialista)
Estado: Luis de Zulueta     (Republicano independiente)
Instrucción Pública: Fernando de los Ríos     (Socialista)
Hacienda: Jaime Carner     (Esquerra Catalana)
Trabajo: Francisco Largo Caballero     (Socialista)
Obras Públicas: Indalecio Prieto     (Socialista)
Gobernación: Santiago Casares Quiroga     (O.R.S.A)
Agricultura, Industria y Comercio: Marcelino Domingo     (Radical-socialista)
Comunicaciones: S. Casares Quiroga    (interino)

Es un Gobierno más izquierdista que el anterior. Lerroux prometió el apoyo desde fuera por no querer compartir la responsabilidad de una gestión demasiado izquierdista.

El miércoles, día 16, el gobierno prometió delante del Presidente de la República.

Cortes Españolas

El martes la sesión de las cortes se suspendió por haber crisis; el miércoles no hubo sesión. El jueves, día 17, se presentó el gobierno, haciendo Azaña un discurso en el que explicó la crisis y detalló el programa de gobierno, pidiendo el voto de confianza: fue otorgado por 294 votos contra 4 [El número total de diputados ascienda a 470].

El viernes, día 18, se aprobó la prórroga de los presupuestos para el mes de Enero y las vacaciones parlamentarias hasta el primer martes de enero.

El gobierno actual quiere hacer las leyes complementarias: presupuestos, electoral, agraria, divorcio, secularización, Órdenes religiosas, etc., que saldrán en un sentido muy izquierdista. Se piensa, sin embargo, que tiene muy poca consistencia y será fácil que quede derribado

La situación social continúa grave en Barcelona: disturbios en el puerto el jueves. El Sr. Azaña llegó el sábado a Barcelona para estrenar su obra “La Corona”.

Puerto de Barcelona

La “Ley de protección a la República” continúa aplicándose, dando lugar a que se ejerza una verdadera tiranía sobre los católicos [Se trataba de una ley propuesta por el anterior gobierno de Azaña y aprobada el 21 de Octubre de 1931: ley que autorizaba al gobierno para actuar al margen de los tribunales de justicia frente a quienes “cometieran actos de agresión contra la República”: ley contraria, ciertamente, a la propia Constitución pero que se mantuvo hasta el 29 de Agosto de 1933].

El Sr. Azaña, el sábado, 19, fue a una fiesta y por la noche estrenó su obra. Estuvo el domingo y el lunes, día 21, marchó a Madrid.

El punto más fuerte del gobierno es Jaime Carner, afiliado a Macià, que se propone arreglar la Hacienda y que inspira gran confianza, habiendo una gran reacción en la Bolsa.

Gobierno Civil de Barcelona


El martes, día 22, presenta la dimisión Anguera como gobernador de Barcelona; es debido a los manejos del Sindicato que obligó a prometer a Macià que lo derribaría (el viernes “La Solidaridad” exigió de Macià su cumplimento [Se trata de “la Solidaridad Obrera” periódico de la C.N.T. en Barcelona y portavoz del sindicato en toda España]). El miércoles, Anguera publica una nota en la que explica la conducta de Macià que, como se ve, continúa apoyándose en el Sindicato. Anguera de Sojo es muy católico y ha actuado muy bien en el Gobierno tributándosele durante los días 23 y 24 grandes manifestaciones de afecto. Dícese que el gobierno le ratifica la confianza y que ha sido el propio Carner quien lo ha sugerido. Como se ve Carner no ha querido ser cómplice de la ruina de Barcelona. Todo esto lo hace la Esquerra para ganar las próximas elecciones. Macià publica una nota violenta contra Anguera.

Se anuncia que Maura se ha unido con los progresistas y que piensa dar impulso a un partido de centro-derecha. Los agrarios se organizan como “Derecha Republicana Agraria”.

En los días de fiesta, 25, 26 y 27 de Diciembre continúa sin resolverse la crisis del Gobierno Civil. Se critica vivamente la actitud de Macià, que es de verdadera dictadura. El lunes, día 28 de Diciembre, dimite todo el Gobierno de la Generalidad debido a que Carrasco y Serra Moret lo hacen puesto que están del lado de Anguera. Carner también dimite la Presidencia de la Asamblea o Diputación. La situación es, sin embargo, de oposición entre la Generalidad y el Gobierno de Madrid.

Durante el día 28 y siguientes Anguera continúa recibiendo grandes expresiones de adhesión. El gobierno le vuelve a ratificar la confianza pero el continúa en querer dimitir. El martes Marcelino Domingo dice que cree que la crisis de la Generalidad se resolverá con la entrada de todos los partidos políticos pero, como era de prever, el mismo día 29 se formó el nuevo Consejo poniendo en vez de Carrasco a Tarradellas (Esquerra) o sea que Macià rompe absolutamente con Acció Catalana  quedando cada vez más solo con la Izquierda para apoyar al Sindicato; en vista de esto, el Gobierno nombra Gobernador Civil a Juan Moles. [Acció Catalana fue un partido creado en 1922 por parte de las Juventudes de La Lliga y diversos intelectuales que consideraban que La Lliga, partido de la Derecha catalana, era poco nacionalista. Tuvo notables políticos: Bofill i Mates, Carrasco, Nicolau d’Olwer, Rovira i Virgili, Raimon d’Abadal, etc…]

Palau de la Generalitat


El miércoles, día 30, se reúne la Asamblea Provisional de Cataluña, en la que se impide hablar a los de Acció Catalana. La reunión es para prorrogar los presupuestos pero ni se los dejan ver y se guillotina absolutamente el debate.

La conducta de la Esquerra, como se ve, continúa cada vez más afecta al Sindicato y más distante de Cataluña, sin hombres y teniendo que apoyarse en Alcalá Zamora, etc. para defender el Estatuto. Se demuestra ante Madrid una incapacidad  absoluta y un desorden administrativo enorme. Con grandes inmoralidades

Durante la semana se producen notables disturbios en muchos pueblos con asesinatos, etc.


Año 1932

A fines del año 1931, el día 29 de Diciembre, como secuela de las graves huelgas y disturbios, en Castilblanco (Badajoz) son bárbaramente asesinados cuatro guardias civiles; se adquirió el convencimiento de que fue un hecho dimanante de venganzas políticas procedentes de las elecciones de Octubre, en que fue elegida Nelken [Margarita Nelken, socialista y feminista, que fue elegida como diputada por Badajoz en las elecciones parciales de Octubre de 1931]

Alegoría de la II República


El campo aparece muy movido; se producen numerosas huelgas generales con agresiones a la guardia civil en Talavera, Calatrava, etc. El día 2 de enero en Épila, la guardia civil causa dos muertos y numerosos heridos.

El domingo, 3 de enero, Melquíades Álvarez habla en Madrid y dice que está dispuesto a ayudar a Lerroux con todas sus fuerzas. Produjo buena impresión.

El lunes, 4 de Enero, llega a Barcelona el nuevo Gobernador: Juan Moles.

El mismo día se producen graves sucesos en un pueblo de Valencia, haciendo la guardia civil dos muertos y muchos heridos graves.

Durante los días 4 y 5 en Madrid corren rumores de crisis debido a que los socialistas pueden parecer culpables de lo de Castilblanco. Se dice también que la Guardia Civil está indignada y dispuesta a adoptar cierto proceso de rebeldía.

El martes, día 5, se reúnen las Cortes en apasionado debate relativo a lo de Castilblanco. Habla un radical contra los socialistas. Al final habla el Presidente del Gobierno que hace un buen discurso, para apaciguar.

En Arnedo (Logroño), al disolver una manifestación la guardia civil mata a cuatro mujeres, un niño y dos hombres, y hace 50 heridos.

El día 6, en las Cortes, apasionadísimo debate sobre lo de Arnedo, hablando también Azaña.

Carner está trabajando para nivelar el presupuesto.

Todos los graves sucesos que se producen forman parte de una gran conjura contra la Guardía Civil.

Los días 7 y 8, sesión en las Cortes: ruegos y preguntas. Por estos días se publicó una carta de Marcelino Domingo a Macià en que le decía que se separa de la Esquerra por no estar conforme con su política.

El Domingo, 10, discurso de Miguel Maura en que se defendió por la quema de conventos, atacó a Macià y al catalanismo y censuró a Lerroux por su conducta equívoca en la política. Quiere formar un gran partido; se considera, sin embargo, que no es el hombre de España.

Continúa la situación social muy embrollada, con varias huelgas generales y una infinidad de particulares.

El martes, día 12, los radical-socialistas piden en las Cortes la expulsión de los Jesuitas; los días 13, 14 y 15 se discute el proyecto de secularización de cementerios en que se ataca y se esclaviza a la Iglesia. También, además de otros ruegos, se discute el asunto de un Director de Correos en que se ve el enchufismo de los socialistas.

El sábado, 16, discurso de Ventosa y Calvell en Madrid, en el que ataca al gobierno [Ventosa y Calvell, Juan, es un abogado, economista y político catalán, de gran prestigio: fue uno de los fundadores de La Lliga y dos veces Ministro de Hacienda con Alfonso XIII].

Se reúne la Asamblea de la Generalidad en sesión de tarde y noche. Hay debate político propiciado por los de Acció Catalana con diversas proposiciones.   

En Bilbao, el Domingo 17, a la salida de un mitin carlista, los socialistas provocan y se producen durante todo el día graves sucesos (cuatro muertos y muchos heridos) con atropellos a los católicos y a los conventos. El lunes, huelga general; se incendia una iglesia y se asaltan varias instituciones católicas. La situación, como se ve, es muy mala.

En Barcelona hay huelga de taxis, servicio que el Ayuntamiento ha desorganizado, y huelga textil.

La inquietud es muy grande en toda España.

El gobierno culpa a los católicos de los sucesos de Bilbao

El martes, 19, en las Cortes se continúa y termina el debate de cementerios. La ley ha tomado un carácter tan laico que es una verdadera esclavitud.

El miércoles, día 20, debate sobre lo de Bilbao; debate terriblemente apasionado que se suspende para el día siguiente.

El martes, 19, en Valencia se intenta llegar a la huelga general pero no se consigue: la situación es muy confusa. Se trata de un movimiento revolucionario de carácter anarquista que se cree estallará el día 25.

El lunes, 18, en Figols, los obreros se apoderan de la fábrica y del pueblo, desarmando al somatén [El somaten es un tradicional cuerpo auxiliar de protección del orden público en el medio rural de Cataluña].

El 19 y el 20 el motín de Figols se transmite hacia el sur, hasta Sallent, complicado con la cuestión algodonera textil.

Antigua maquinaria textil


Huelga general en Coruña (con muertos y heridos)

El jueves, día 21,  huelga general revolucionaria en Manresa y en toda la comarca. El movimiento adquiere carácter sedicioso en Sallent, Navarcles, etc. Se cortan las líneas telefónicas y ferroviarias y las carreteras. Se incautan de los Ayuntamientos proclamando el comunismo libertario. Tiroteos en Manresa y Berga. El movimiento es dirigido por los anarquistas y ocupa una zona muy extensa: Cardona, Manresa y hasta Bagá. El gobierno está sin embargo prevenido, mandando el mismo día 21 más de ocho batallones del ejército (artillería, caballería, infantería, etc.) que por la noche llegan ya a Manresa, donde renace la tranquilidad. La guardia civil en los pueblos se mantuvo a la expectativa.


Ayuntamiento de  Manresa


Temores de huelga general en Barcelona.

En las Cortes el jueves, 21, se discute  sobre este asunto haciendo un discurso Azaña y pidiendo voto de confianza, que fue otorgado por 284 contra 4. Después se acaba el debate de lo de Bilbao, en donde el gobierno ha nombrado un Delegado General con plenos poderes. Allí el gobierno persigue duramente a los católicos.

El día 22 por la mañana salieron tropas para Sallent, Berga y Suria. Ocuparon estas poblaciones sin resistencia: las tropas llevaban ametralladoras. Por la tarde ocuparon Cardona en donde hubo algún tiroteo entre la guardia civil y los revoltosos.

Minero de Cardona


Ese viernes, 22, únicamente quedaban en Figols 60 mineros sin rendirse. El movimiento, a pesar de su extensión tuvo muy poca consistencia debido a que la gente de los pueblos no simpatizaba con el movimiento y solo lo hicieron algunos mineros de Suria, Cardona y Figols. Bastó la presencia del ejército para deshacerlo. En Berga hubo tiroteos con heridos el 21 y en Cardona se intentó incendiar la iglesia, resultando herido el párroco.

En Madrid, el 22, se intenta hacer huelga general pero fracasa (heridos); en Málaga, huelga general revolucionaria, con muertos y heridos.

En las Cortes, sesión sin importancia.

El sábado, 23, huelga de tranvías y autobuses en Barcelona. Se quiso declarar la huelga general revolucionaria pero, aunque se paró en muchas fábricas, no se pudo alterar la normalidad. La circulación fue intensa. Por la tarde salieron los taxis. Hubo algunos incidentes y tiroteos sin importancia.

En Figols se realizaron algunas operaciones militares que dieron por resultado dar por terminada la rebelión. En la zona de Sallent ya se trabajó; en Manresa, en cambio, la situación empeoró.

En toda España continuó la situación muy grave: muchas huelgas, etc.

En la madrugada del Domingo, 24, hubo tiroteos en Coll-Blanch (Barcelona), muriendo un guardia de asalto.

El día 24 salieron ya los autobuses y tranvías habiendo normalidad absoluta en ese tema. Al mediodía, en la Plaza de España hubo 5 heridos.

Salió ese día 24 el decreto  de disolución de la Compañía de Jesús [fechado a 23 de Enero] que produjo gran indignación entre los católicos.

Sede Central de la Compañía de Jesús, en Roma



El día 25, lunes, señalado por el movimiento revolucionario, se adoptaron en Barcelona grandes precauciones; pero se trabajó normalmente, sin que sucediera nada. En Manresa y comarca se trabajó también. Hubo huelga general en Sevilla y continuó en Málaga, Valencia, etc.; movimientos revolucionarios en algunos pueblos de Teruel e intentos de huelga en toda España; intento de apoderarse de un polvorín en Carabanchel, etc.: los incidentes y tiroteos fueron innumerables.

Se trata de una gran ofensiva contra la República de elementos de extrema izquierda que habían organizado un vasto complot y que tenían mucho dinero.

El martes, 26, la ofensiva decreció mucho, quedando ya casi solo Sevilla y Málaga con huelga fuerte. El jueves había ya casi normalidad, relativa desde luego. El gobierno había prohibido todas las reuniones.

Los días 26, 27 y 28 continúa en las Cortes el debate sobre industrias militares.

El 29, viernes, Lamamie de Clairac inicia la interpelación sobre la disolución de los Jesuitas, haciendo un buen discurso.

El 30, sábado, atentado terrorista en Barcelona.

La disolución de los Jesuitas constituye un atentado a la libertad y a la cultura y un acto de brutalidad, al darles solo diez días de tiempo. El jueves, día 28, se cerraron ya los tres conventos de Barcelona, pasando a la sociedad “La Educación”, propietaria de los mismos; a pesar de esto se cree que el gobierno se incautará de ellos. [El colegio y residencia de la Calle Caspe era propiedad de la entidad “La Educación”; el colegio de Sarrià era propiedad de la entidad “La Enseñanza”: los gerentes de ambas sociedades requirieron a los Jesuitas, sus inquilinos, para que desalojasen esos inmuebles, con objeto de evitar que se los incautase el Estado]

Curia generalicia de la Compañía


El domingo, día 31, discurso de Melquiades Álvarez en Valencia en el que ataca al Estatuto catalán. Los radicales celebran varios mítines.

Febrero de 1932

El lunes, 1 de Febrero, continuaron las incautaciones de colegios de los Jesuitas.

El martes, día 2, la cuestión de las detenciones de propietarios en Jaen provocó gran escándalo en las Cortes por ser esto contrario a la Constitución y estar frente a ella la Ley de Defensa. Por otra parte, continúa la interpelación sobre los Jesuitas.

El día 3, miércoles, después de los discursos de Prieto y Carner, que fueron bastante pesimistas, se inició la discusión de la Ley del divorcio.

Se da una idea de la Ley de Asociaciones Religiosas, que es violenta (como la Constitución)

Por la noche, en Barcelona se incautaron de los colegios de Jesuitas con la protesta de las entidades propietarias. El gobierno organiza estudios en dichos colegios.

Continúan las huelgas de hilados, etc.

Maquinaria textil


La peseta sufre una gran baja: de 11,8 a 13 $.

El jueves, 4, sale una combinación militar pasando a Sanjurjo de jefe de la guardia civil a carabineros. Ese cambio produce impresión pues en Sanjurjo se había confiado para un golpe de estado, y se decía que se negaba a abandonar su puesto.

En las cortes se “guillotina” el debate de los Jesuitas, después de hablar Albornoz, en medio del escándalo. La tiranía de las izquierdas como se ve, va aumentando.

La “guillotina” del debate del jueves fue debida a que Maura iba a plantear la constitucionalidad de la incautación sin indemnización, cosa que ellos no hubieran sabido defender, ya que es contrario a la Constitución.

El viernes, día 5, debate sobre el divorcio que toma aspecto muy radical y disolvente.

Colegio de los Jesuitas en la calle de Caspe


Continúa la incautación de colegios, abriendo en algunos las clases el gobierno, sin alumnos sin embargo.

La situación social vuelve a enredarse: huelga de tejidos en Mataró. Al mismo tiempo el descontento contra Carner se extiende por las medidas tributarias.
El lunes, día 8, se comunica la suspensión del discurso del señor Lerroux en Barcelona previsto para el día 11, que había generado expectación.  Produce cierta extrañeza: ha sido ordenado por el gobierno.

Se separan de Acció Catalana elementos católicos debido a la conducta de este partido.

El martes, 9, en las Cortes se continúa debatiendo el divorcio y se propone hacer un fichero de sacerdotes.

Por la noche sale de Barcelona el buque que lleva a los complicados en el movimiento revolucionario (se cree que a Fernando Poo).  Se toman grandes precauciones. Se sabe que la suspensión del mitin de Lerroux es debida a los temores de huelga general para el día 11. Aunque se dijo que ésta se haría al salir el barco, el día 10, miércoles, fue perfectamente normal. En las Cortes tuvo lugar un animado debate sobre esto y sobre el movimiento revolucionario del Llobregat; hubo un voto de confianza al gobierno. Se debatió sobre el divorcio.
  
El día 11, jueves, fiesta nacional: aniversario de la primera república. Huelga general en Valencia y Granada como protesta por las deportaciones.

El viernes, 12, nieva en Barcelona.

En las Cortes se discute el divorcio. Marcelino Domingo habla de la reforma agraria en buen sentido.

Antigua prensa agrícola












En Barcelona las tropas están acuarteladas y se temen desórdenes de carácter comunista: está anunciada la huelga general para el día 15, lunes.

Se anuncia para el día 21 el discurso de Lerroux en Madrid en que se cree que explicará la orientación política del partido radical.

El lunes 15 de febrero estalla en casi toda España la huelga general revolucionaria como protesta por las deportaciones. En Barcelona se para bastante pero sin embargo todo circula. En Tarrasa, en la madrugada, se intenta asaltar el cuartel de la guardia civil; se asalta el ayuntamiento proclamando la república comunista pero después de tres horas de tiroteo, se rinden (hay varios heridos). Explotan bombas en varios sitios. La huelga está extendida por los pueblos de Cataluña, por Zaragoza, Sevilla, etc.; en casi todas las ciudades, pero es una huelga bastante pacífica: solo se cometen actos de sabotaje en los trenes.
Lo de Tarrasa fue debido, como lo del Llobregat a un grupo de comunistas.

El martes, 16, la normalidad fue completa en Barcelona y en toda Cataluña; fuera, en algunos sitios continúa la huelga. En Zaragoza hay tiroteos que duran tres horas, resultando tres muertos y muchos heridos. También en Cartagena hay fuertes disturbios. Continúan los actos de sabotaje: líneas eléctricas.

En las Cortes el asunto de la C. del Ebro produce grandes escándalos.

El miércoles y el jueves 18, las huelgas generales fueron arreglándose si bien hubo aún algunos tiroteos en varios sitios.

En las Cortes se continúa con el debate del divorcio. El jueves hubo sesión secreta por el asunto March.

Circulan rumores de crisis y de entrevistas políticas

En Barcelona estalla una bomba en el Ayuntamiento y se encuentran otras varias.




El viernes 19 de Febrero, en las Cortes, se interpeló al gobierno por la suspensión de periódicos. Contestó el Jefe del Gobierno: se vio en este debate la tiranía ejercida en este asunto por el socialismo.

El sábado, 20 de Febrero, se hace en las Cortes una sesión en que son leídos los presupuestos, con un discurso de Carner. En ellos se ha buscado la nivelación.

El Domingo, 21 de Febrero, Don Alejandro Lerroux hace en Madrid su tan esperado discurso. En él señaló una orientación de gobierno actuando con un carácter como superior al de un simple jefe de partido. Criticó vivamente la actitud del partido socialista; se mostró en el sentido un poco confuso con que ya se presentó en Junio en Barcelona. Los comentarios al discurso de Lerroux fueron muchos. De él se dedujo que los radicales harán una oposición para derribar al gobierno contando con el apoyo de las derechas.

El martes, 23, en las Cortes continuó discutiéndose el divorcio. El miércoles 24 presentó gran interés el debate sobre la elevación de tributos propuesta por Carner: el gobierno ganó la votación. El jueves, 25, se votó definitivamente la ley del divorcio.

Se critica a Azaña por el proyecto de ley de aplicación de la ley de defensa de la República a los militares retirados, quitándoles el sueldo, y por su persecución de los periódicos militares.

Se propone una ley de Ossorio para sustituir la de Defensa. Se cree que el gobierno no podrá mantenerse mucho y que pronto caerá viniendo un gobierno Lerroux. La actuación del gobierno es muy dictatorial.

El día 26, viernes, se inició el debate sobre los aumentos tributarios a los que se oponen los radicales; durante la sesión un individuo tiro una piedra contra el banco azul, produciéndose pánico. El sábado,  día 27, en la sesión se acabó de discutir este asunto: quedó aprobado.

Lerroux fue a Barcelona. Por la noche se celebró un banquete en el Ritz con significados elementos de la burguesía de Barcelona: pronunció un discurso en que repitió los conceptos del domingo. Parece que se forma un gran núcleo alrededor de Lerroux.

Hotel Ritz, hoy Hotel Palace


El lunes 29 hubo muchos rumores de crisis debida a las divergencias en el gobierno en relación con la reforma agraria.

La situación social es estacionaria.

Marzo de 1932

Los elementos católicos y derechistas son muy perseguidos, siendo difícil celebrar mítines. Se suspenden muchos periódicos.

El 1 de Marzo, martes, se discute en las Cortes la ley de aplicación de la Ley de Defensa de la República a los militares, que consiste en quitar el sueldo a los retirados a voluntad del gobierno. La ley fue atacada por los radicales, ganando la votación el gobierno después de un discurso de Azaña en que se mostró muy enérgico.

Muchos consideran a Azaña como casi un dictador pues se hace una serie de leyes en contraposición con la Constitución, lo cual es completamente dictatorial. Es un hombre muy enérgico y reservado.

El día 2 se discuten, con gran barullo, los presupuestos de dentro de la Cámara. Se presenta la Ley de Incompatibilidades que es muy severa, en contraposión al escándalo de los “enchufes”.

El día 3, jueves, 4, viernes y 5, sábado, continúan aprobándose en las Cortes aumentos tributarios; y algunos presupuestos especiales.

Se descubre un complot de poca importancia en Jaca.

La situación económica continúa desastrosa; la peseta va bajando; el número de parados aumenta.

Se habla de la constitución de un bloque de izquierdas frente a Lerroux: estaría integrado por Acción Republicana, socialistas, radical-socialistas y Esquerra Catalana. Sin embargo se  cree que para ello hay dificultades por los radical-socialistas.

El Domingo, 6 de Marzo, Lerroux hizo un discurso en Madrid en que se mostró dispuesto a gobernar.

En Barcelona, la alianza de izquierdas formada por los extremistas: Ramón  Franco [hermano menor de Francisco Franco, arriesgado aviador, muy izquierdista], Barriobero, Sediles, Ballontín, Samblancat, etc. hizo un mitin de enorme concurrencia. Los catalanistas tienen temores puesto que son castellanos todos.

El martes, día 8, en las Cortes se discuten los presupuestos habiendo discursos interesantes referentes a la supresión del Tribunal de la Rota.

Ventosa y Calvell dictó una conferencia interesante en Bilbao.

El miércoles, 9, se presenta en las Cortes una proposición relativa a la suspensión de periódicos, de Gil Robres, con firmas de Lerroux, etc.  Azaña hace un gran discurso defendiendo la política del gobierno.

Cuartel del Bruc. Barcelona


El jueves, día 10, se presenta el presupuesto de guerra con un gran discurso de Azaña relativo a la situación del ejército. Por la noche hay sesión y se discute la cuestión ferroviaria.

En Toledo, el lunes, martes y miércoles hay huelga general: hubo un tiroteo con tres guardias muertos. También la hay en Córdoba.

El día 11 se discute en las Cortes el presupuesto de Trabajo. Hay también una conferencia de Domingo sobre la visión del radical-socialismo

El mismo viernes, en Barcelona, los empleados, indignados ante el proyecto de la Esquerra de sacar a muchos, se amotinan y llegan a agredir a Casanovas [Teniente de alcalde del Ayuntamiento].

El domingo, 13 de marzo, se hace un gran mitin tradicionalista en El Bosque.

El lunes, 14, se celebra sesión en el Ayuntamiento para discutir los presupuestos; La Lliga y Radicales derrotan a la Esquerra por 25 contra 24. Estos dimiten todos de sus cargos; se cree que se llegará a una coalición de Esquerra y Radicales.

En las Cortes, el martes 15, se discute el presupuesto de Marina. El miércoles, día 16, el de Gobernación, resultando un debate sobre funcionarios en que se vio a los socialistas en contra de todo lo que habían predicado. Se presenta el proyecto de ley agraria que es parecido al primitivo.

El jueves, día 17, al discutirse el presupuesto de Obras Públicas, Prieto hace un buen discurso, de hombre de gobierno. Por la noche hay sesión en la que se leen los cargos de los diputados en relación con las incompatibilidades: la discusión con Gil Robles fue muy violenta; y se dejo el asunto para su estudio.

En Córdoba se agrava la cuestión social

En Barcelona la crisis no se resuelve sino que la Esquerra rechaza a los radicales. Estos se enfadan y Giralt dimite de Consejero de la Generalidad.

El viernes se acaba en las Cortes el debate del presupuesto de Obras Públicas.

En el Ayuntamiento, después de cuatro horas de sesión no queda aún claro si los de la Esquerra continúan en sus puestos.

El domingo, día 20, se celebran muchos mítines radicales. Hay sucesos muy graves en Lora del Rio

El lunes se declara la huelga general en Orense y en otros pueblos de Galicia en protesta por la supresión de un ferrocarril en Orense: graves sucesos con muertos y heridos.

El martes 22, en las Cortes se discute el presupuesto de Justicia. El día 23 hay interpelación por los sucesos de Galicia. Se inicia el debate del presupuesto de Instrucción. El día 24 continúa ese debate. El día 25 se debate el de Hacienda.

Los días 24 y 25, Jueves y Viernes Santo, se celebran con gran solemnidad en toda España a pesar de haberlos declarado el gobierno días de trabajo. En Barcelona corrieron únicamente algunos taxis. En Sevilla se celebró una sola procesión: hubo disturbios.

El Ayuntamiento de Barcelona celebró el viernes la sesión que no se celebró el miércoles aunque estaban los concejales: se puede considerar la crisis resuelta con los mismos cargos.

Se habla de un acercamiento entre Azaña y Lerroux para un nuevo gobierno. Reaparece el diario “El Debate”  que estaba suspendido [Importante periódico, conservador, católico].

Se habla de la discusión del Estatuto. En Cataluña los separatistas inician un frente contra el entibiamiento del catalanismo.

En Antequera, el lunes 28, los comunistas producen graves disturbios: incendio de un convento…; muertos.

Se celebra sesión en las Cortes, discutiéndose el presupuesto de Agricultura.
Azaña hace un discurso en el congreso de Acción Republicana en que mantiene su misma política.

El martes, 29, se discute el presupuesto de Marruecos, pronunciando un discurso Manuel Azaña.

Se da a conocer el dictamen de la Comisión en relación a la parte del Estatuto referente a la Hacienda.

El miércoles, día 30 de Marzo, se discute el presupuesto a extinguir del clero; Albornoz hace un discurso muy sectario y ofensivo para los católicos y se aprueba la expoliación del clero.

El Presidente de la república va de viaje a Murcia, Valencia y Mallorca.

El jueves 31 de Marzo se discute el presupuesto de Hacienda. Carner en su discurso critica los gastos de la Dictadura. Se termina la discusión de los presupuestos.

Se proyectan grandes fiestas para el 14 de Abril, aniversario de la República.