A Toledo segueix estacionaria la situació en les línies de Olias-Bargas i Santa Cruz de Retamar. Es al Oest de la província de Madrid, on tota la setmana es desenvolupen moltes operacions, formant els facciosos un fort Front de Nord a Sud, prenent Villa del Prado, Robledo de Chavela, etc. Les operacions son molt extenses. Al Guadarrama tenen lloc violents atacs de les nostres forces a Peguerinos i mes a prop encara d'Avila. També es lluita a Guadalajara i Somosierra.
 |
| Republicanos en Alcubierre ¿? |
A l’Aragó, l'enemic inicia violentes accions a la Sierra d'Alcubierre que l'hi donen primer un fort avenç, prenent Sariñena momentàniament. La lluita es molt dura i amb forts efectius.
Al Sud, els facciosos fan operacions a Córdoba ocupant Puertollano i consolidant molt la posició d’aquella capital. Res de nou al sud d’Andalusia.
A Catalunya dimiteix el Govern i es forma el nou amb C.N.T., U.G.T., P.O.U.M., Esquerra i A.C. seguin les directrius dites. [De fet, la formació d’aquest nou Govern va ser el dia 26 de Setembre passat; i s’integren Consellers anarquistes] Es diu que la seva formació es el començ de la Revolució i en efecte, serveix perquè la C.N.T. ocupí Governació i es faci mes difícil la fugida, i controli tots els detinguts i tot això. Potser pararà lo incontrolat però l’oficial perdrà el caràcter de seguretat que tenia.
A Justícia, Nin, del P.O.U.M., fa reformes radicals i crea els “Tribunals Populars” que afusellen molta gent però que no son res al costat dels crims dels mesos anteriors. Les seves declaracions son d’una violència extremada. Es el Govern mes revolucionari, fora de Rússia.
[Aquet nou govern de la Generalitat l'1 d'octubre va disposar la dissolució del Comitè Central de Milicies Antifeixistes i, poc després, es van declarar dissolts tots els comitès locals que havien sorgit el 19 de juliol: que serien substituïts pels nous Ajuntaments. Es reforça així la importància de la Generalitat. Sembla que aquesta vol controlar les masses ]
En canvi, el Govern de Madrid no controla res ni es fa responsable de res, però sota ma busca l’ajuda de Rússia per organitzar això i mirar si els “fronts populars” poden ajudar-nos.
Setmana del 12 al 18 d’Octubre
Al front de Toledo l’enemic dona un altre fort impuls ajudat pel abundantíssim material estranger i pels avions i aconsegueix prendre Illescas. El front de Robledo de Chavela avença cap Chapineria i regions veïnes. Al Guadarrama hi ha combats a Lozoya: l’enemic fa un atac molt dur apoderant-se de la vall d’aquest riu fins al nord de Torrelaguna.
A l’Aragó, després de dures lluites es rebutjat l’avenç rebel i la situació te tendència a estacionar-se. A Terol els intents d’atac han fracassat, amb moltes baixes.
Al Sud, res d’important.
A Oviedo els atacs dels miners augmenten; iniciant-se l’assalt de la ciutat que va caient en ses mans. Però el terç que avençava per Trubia i Pravia arriba a Oviedo, just en aquest moment i en el mont “Naranco” te lloc un combat terrible, el mes dur de la guerra, amb milers de morts per les dues parts; el terç entra en Oviedo; després de mes lluites aguanten la comunicació amb Galicia.
L’actuació del Tribunals Populars durant el mes es fa violenta: fent-se mes de 100 execucions. En canvi son rars els assassinats per bandes incontrolades si be els grups aïllats segueixen robant i mes les bandes de tribunals clandestins, Comitès de defensa, etc. que han fet molts robatoris. Les “patrulles de control” creixen molt: tenen cents de presos i fan afusellaments, adquirint fama els de Moncada. Al carrer no hi ha morts però s’afusella a llocs secretament. La policia queda infiltrada de Patrulles es fan coses molt criminals i incontrolades. El ordre de la Justícia disminuí el crim però s’hi complicà en tot el Govern i el desordre fou mes profund. El mal era mes dur i mes fort.
Setmana del 19 al 25 d’Octubre
Al front d’Illescas s’avança fins Torrejón. A Santa Cruz de Retamar hi ha un dels cops mes durs de la guerra prenent els feixistes Navalcarnero el dijous i desenvolupant operacions d’enllaç amb Chapineria i Robledo de Chavela que culminan el diumenge amb un avanç que guanya la meitat de la distancia a Madrid prenent Brunete després de un dur càstig als lleials. A Oviedo la lluita es va parant i el setge: tothom està pendent del atac a Madrid. A Guadalajara tenen lloc brillants operacions agafant els lleials una immensa zona de terrenys des de el oest al est de la província fins vora Sigüenza: es un dels mes grans avanços lleials.
En l’ordre econòmic a Catalunya, Tarradellas, Conseller d’Economia, desenvolupà la llei mes avançada de tot el mon, fora Rússia: la llei de Col·lectivitzacions que estableixi las “col·lectivitzacions” o pas als treballadors de les empreses de mes de 100 obrers o 1.000.000 de capital, i el control obrer de les restants.
 |
| Josep Tarradellas |
La situació aleshores resultà mes complicada dons els sindicats ho intentaven tot però eren incapaços de concentrar les grans empreses i es van dedicar a fer-ho a les petites i així es van despullar als barbers, lleters, llauners, fundicions, formant-se les grans col·lectivitats per la violència que després es legalitzà per la coacció. La Generalitat no hi pot fer res i la gran massa de pètites industries y empreses Comercials s’uneixen amb la U.G.T. donant-se en aquesta un caràcter conservador en el GEPCI
Es vol crear l’exercit de Catalunya. Es fan les inscripcions i mes tard es fa la crida de les lleves de 36, 35 y 34.
Però la C.N.T. creu que l’exercit serà per cercar la Catalunya lliure i destruir la C.N.T. o pactar amb l’enemic, si es pot,i hi posa tots els obstacles.
Ella posseeix enorme quantitat de material de guerra i diu que tot ha d’anar al front. En fi, la dissensió i el desordre es gros
Setmana del 26 d’Octubre al 1 de Novembre
Els dos primers dies s’accentua la pressió feixista, sense resultats. El dimecres es rebut pel Govern material abundant de Rússia i s’inicia la ofensiva després de un brillant discurs d’en Largo Caballero al exercit. El resultat es brillant ocupant els pobles de Torrejon, Seseña i posant en greu perill l’enemic, però aquet es refà i al dies següents torna a recuperar lo perdut i al fi de setmana inicia uns atacs des de Brunete fins a les línies de Torrejón i van consolidant la línia que va de Torrejón fins a Robledo mol fermament.
Als altres fronts tot es parat en expectació del atac sobre Madrid que sembla imminent si be sembla que l’avenç del facciosos es uniformement retardat. Cada vegada li costa mes. Es creu atacaran per l’oest de Madrid on es ara mes a la vora Brunete, deixant les fortes línies de Getafe de banda.
Hem vist l’actuació política de l’Esquerra. Dintre d’ella alguns, com Gassol, van esser sempre contra C.N.T. i també contra el PSUC i cara a mitjans d’Octubre fugen. Altres mes oberts creuen que es podrà passar a Catalunya independent per un regim molt adelat i altres es això lo que volen. La CNT ho vol manar tot i sols els tolera per no tenir que donar la cara.
Controla casi tots el obrers de totes les industries, els cuartels, les armes i els fronts. Ella es la que mana pels Comitès a tots els ciutadans i la que ha fet tota la revolució. A fora mana a tot arreu. L’Esquerra s’enfada però hi te moltes complaences. La UGT amb pocs obrers agafa tota la gent mitjà al sindicar tothom per força i es mes batalladora que l’Esquerra: es la que lluita contra la CNT però pot molt poc i no te el mes petit poder.
El PSUC format pels partits socialistes i comunistes units es el partit de la UGT. Manat per Comorera batalla però pot poc. Dintre d’els seus castells sols mana. Sols a Barcelona pot xistar i es preocupa per treure CNT. Esquerra flota entre els dos per Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario